Expressió corporal

SER ASSERTIU CORPORALMENT

Allò que diem és molt important, però moltes vegades, tant o més ho és la forma com ho diem.  El llenguatge corporal engloba  tots aquells aspectes de la comunicació que
van més enllà de les paraules: El contacte visual, l’expressió facial, les
qualitats de la veu (to, volum, ritme), el moviment o la manca d’aquest, la
postura del cos, la tensió muscular…

No cal estar tota l’estona pendent d’aquests aspectes, de fet, és impossible controlar-ho tot (com per exemple quan ens ruboritzem) però si podem tenir en compte algunes senyals que ens ajudin a complementar allò que diem amb paraules i que ens facin ser més assertius.

Foto.Rafa Sandin. guarapuasan

Per exemple, pel que fa a la veu, cal que sigui ferma però agradable per qui ens escolta. El to de veu ha de ser uniforme, ni parlar xiuxiuejant ni tampoc cridar. El riure ha d’anar acompanyat d’humor (tothom trobaria extrany riure en un enterrament).

L’expressió facial  també ha d’acompanyar allò que diem. La mirada ha de ser atenta però alhora relaxada. Que no hi hagi molts de moviments amb les parpelles, que els llavis mostrin distensió i que el somriure sigui sincer.  Diuen que els ulls són el mirall
de l’ànima, per tant mostra al teu interlocutor la teva mirada, no la baixis mai, ni per vergonya, ni sobretot per por.

La postura corporal ha de ser recta però relaxada. Acompanya el gest amb allò que dius però de forma natural i còmoda. Mostra els palmells de la mà i assenteix amb el cap ocasionalment.

No oblidem que no només comuniquem amb paraules o amb el nostre cos, també transmetem amb la nostra roba, el pentinat, els complements…

Eva Benito

Be Sociable, Share!

You may also like...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *